Google Website Translator Gadget

Cercar en aquest blog

diumenge, 17 de juliol del 2011

HUSKY. La Vanguardia, 17/11/2007


HUSKY, EL GOS DELS TRINEUS

És una raça molt antiga utilitzada pels pobles nòmades de l'Àrtic com a gos de tir i de caça. Es va introduir amb èxit al Canadà i EUA i d'aquí va passar a Europa.
Actualment s'utilitza per practicar esports d'hivern, tirant trineus, gràcies a la seva força i resistència al fred i, també com un bon animal de companyia.
Físicament té un cos compacte, els cabells llargs amb les orelles alçades i els ulls oblics de color blau. Pot ser de tots els colors; negre, foc, blanc, gris i sempre amb taques a la cara en forma de màscara. dos tipus de pèl: un d’aspecte llanós al costat de la pell i un altre de llarg i suau per fora, a més d'una capa de greix sota la pell que l'aïllen del fred.
És un animal afectuós i molt fidel a l'amo encara que una mica introvertit. Borda molt poc i li agrada passar inadvertit.
Encara que, sorprenentment, s'ha adaptat al nostre clima, durant l'estiu són freqüents els problemes dermatològics. tendència a l'obesitat, sobretot si falta l'exercici físic.
L’hem raspallar diàriament. Durant les èpoques de muda es produeix una caiguda de cabell espectacular que pot ser un problema per a la neteja de la llar.
S'adapten a tots els ambients sempre que facin suficient exercici. És aconsellable per a persones que vulguin practicar esport amb el seu animal i especialment els de neu. Precisa d’educació i d’un mínim de força per controlar-lo pel carrer.
És un bon gos però, a l'hora de triar-lo, no ens hem de deixar portar pel seu impactant aspecte físic



FITXA
Pes
: Mascle 20-27 Kg Femella 16-23
Alçada: Mascle 53-60 cm. femella 51-56
Cures diaris: raspallades
Perruqueria professional: no necessita
Problemes sanitaris: dermatològics i obesitat.
Aconsellable per a persones que vulguin practicar esport amb el seu animal, sobretot els d'hivern.
Preu: 250-400 euros.

Enllaç LV


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2007/11/17/pagina-9/65074975/pdf.html?search=husky%20amadeu%20obach

divendres, 15 de juliol del 2011

Fura. La Vanguardia, 10/11/2007


FURA

Un amic ràpid i nerviós

La fura és una espècie domèstica procedent del centre d’Europa, salvatge com la fura, la mostela o l’ermini. Es va domesticar per tal de caçar conills, introduint-se en els seus caus. Actualment és una pràctica prohibida.
Al segle XIX es va introduir als EUA com a animal de laboratori i es va acabar convertint en un bon animal de companyia.
La seva principal característica és el seu cos molt allargat, fins a 45 cm., amb una cua llarga i potes molt curtes fet que li permet introduir-se en qualsevol forat.
Tenen un pelatge molt suau, normalment de color marró amb àrees més clares a la cara que li donen aspecte d’antifaç, encara que també pot ser blanc o albí.
Són animals nerviosos, de moviments molt ràpids, fàcils de domesticar però sempre disposats a enganxar una mossegada. S'han de tractar amb delicadesa.
El seu principal inconvenient és l'olor que desprenen unes glàndules sebàcies situades per tot el cos. La castració mitiga en gran part aquest problema.
Podem tenir-lo dins d'una gàbia i treure'l quan estiguem a casa i vulguem relacionar-nos amb ell. La gàbia ha de ser gran, i amb diversos nivells al seu interior. Ha de tenir el sòcol alt perquè no s'embruti quan furgui i un niu perquè pugui amagar-se. Els agraden les hamaques per dormir –hi arraulits a sobre-
Són animals fàcils de cuidar i mantenir. Són carnívors i podem alimentar-los amb menjar de gat i carn enllaunada per a gos.
Al mercat hi ha molts complements per a aquests animals com arnesos especials per passejar, gàbies i hamaques per posar al seu interior, etc.
No és un animal aconsellable per a nens.

FITXA

Pes: mascles: 1-2'7 kg. Femelles: 450-900 gr.
Longitud: 40-45 cm.
Cures diàries: Neteja gàbia
Problemes sanitaris: Mala olor
Necessitat d'exercici: poden desenvolupar tota la seva activitat dins de casa.
És una mascota molt original per a gent que els agrada cridar l'atenció. No aconsellable per a nens.
Preu: 100-200 euros.
No s’ha d'alliberar mai a la natura. Pot competir amb la fauna salvatge.

divendres, 4 de febrer del 2011

Cocker anglès. La Vanguardia 03/11/2007



Principio del formulario

COCKER ANGLÈS
És una raça originària d'Anglaterra on s'utilitzava com gos de caça.
Encara que avui dia s'utilitza com a animal de companyia, el cocker és, sobretot, un gos de caça.
Les seves principals característiques físiques són el seu pèl llarg i sedós que forma serrells en el pit i les potes, i les seves llargues orelles caigudes. Actualment ha canviat alguna cosa la seva imatge a causa de la prohibició d'amputar la cua quan neixen.
Poden ser de diversos colors; negre, ros, o barrejats amb el blanc.
És un animal molt proporcionat, amb una bona relació entre pes i mida el que fa que sigui molt àgil i incansable.
És alegre i actiu encara que una mica nerviós. Necessita una bona educació des de cadell per poder controlar el seu caràcter. És molt vigilant i propens a atacar si rep amenaces d'estranys. Li encanta l'aigua.
Sanitàriament el seu punt feble són les orelles; propenses a patir infeccions bé causades per al·lèrgies o per la introducció de cossos estranys al seu interior, com espigues en les seves passejades pel camp.
Necessiten raspallats diaris per mantenir la seva pelatge lliure de nusos i perruqueria professional dues vegades l'any. Els animals que pateixen otitis crònica necessiten cures diaris en les seves orelles per controlar la malaltia.
És un animal ideal per caçadors que vulguin conviure amb el seu gos a casa i per a persones que els agradi fer exercici a l'aire lliure. Pot ser un bon animal per conviure amb nens sempre que rebi una bona educació i millor una femella que un mascle.


FITXA
Alçada: femelles 35-38 cm. Mascles 34-41 cm.
Pes: 12-15 kg.
Cures diaris: Neteja d'orelles i raspallat
Perruqueria professional: 3 / 4 vegades a l'any
Problemes sanitaris: Otitis
Necessitat d'exercici: Diària
Aconsellable per a persones actives que vulguin fer exercici a l'aire lliure i per caçadors.